En diuen “Ca les Taronges” perquè un rebesavi de la mestressa actual, la Teresa, pujava als vallencs del XIX els millors cítrics de la imperial Tàrraco. Ensucra el calçot des del 1998.
Dos fets marquen avui una casa de cent deu anys i de “renom bonic i conegut”, segons Roger Vallvé, fill de la Teresa i pare dels tres possibles hereus. El succés positiu és l’obertura d’una xocolateria, bomboneria, cafeteria i creperia; el negatiu, la mort d’en Carles, germà d’en Roger. Arran del I Congrés de la Cuina del Calçot, tots dos van encetar un repte: fer servir el venerat vegetal de base de diversos productes; successivament, gelat, bombó, crema, pastís, torró i, el 2006, licor.
Els bombons i el licor – també la melmelada – hi arrasen de gener a desembre; la resta, quan n’és el temps o per encàrrec. “En aquest món tan ferotge” – fa el mestre – “, que si no estàs contínuament aplicant noves tècniques, malament”.
Altres delicadeses locals? Pedres, enxanetes, bolados…
Article original
Crèdits
Article escrit i cedit per Marc Serrano i Òssul, periodista gastronòmic. Col·labora habitualment amb les revistes Cuina i Cupatges, i ha escrit a l’Avui, al setmanari Time Out Barcelona i al web Culturcat. Fotografia d’Oriol Clavera. Fotògraf especialitzat en reportatge social humà.
Des de Pastisseria Valls, una forta abraçada als dos.